Aquest és un professor de l'època heroica de la casa...


Municipi:Lleida
Comarca:Segrià

testing image

Aquest és un professor de l'època heroica de la casa de quan impartíem les classes al convent del Roser i bregàvem amb els escassos recursos disponibles i amb les traves que ens posaven sempre que podien les forces més retrògrades de la ciutat. Els carques leridanos no podien sofrir el que aquella universitat incipient començava significar per a la ciutat, amb una colla de professors joves i apassionats que no separàvem el saber, el poc o molt que sabíem, de la vida i de la llibertat. A finals dels anys setanta, hi havia molta feina per fer, moltes esperances i encara bastants perills. A les parets de l'edifici del Roser, de tant en tant hi apareixien les pintades feixistes: «¡Profesores rojos, fuera!» «¡Vendremos a por vosotros!», etc. No en fèiem cas. Treballàvem a gust, les hores que convingués, i ens trobàvem prenent un cafè o una cervesa en el petit bar, l'Especial, que hi havia tocant a la universitat. Alumnes i professors hi convivíem amistosament, i per a la majoria de nantros, les jerarquies no tenien gaire sentit, ni a l'aula ni fora de l'aula. El que comptava era fer les coses bé, i d'una altra manera; de vegades no sabíem de quina, però sí que sabíem com no s'havien de fer.

Molts vespres, quan s'acabaven les classes, les converses o les discussions pendents continuaven en un sopar improvisat, i després en algun bar fins a les quatre o les cinc del matí. O continuàvem només per pures ganes de diversió. No era estrany, acabada la nit, tenir el temps just d'anar a l'hotel a dutxar-te i a canviar-te de roba, per arribar puntual a la primera classe del matí. Tot això era formalment censurable, és clar, i les censures, fins i tot per part d'algun col·lega, no faltaven. ¿I què?, dèiem la majoria, segurs i convençuts del que estàvem fent. Ara tot allò, si no fos perquè ja és impensable, resultaria intolerable a la poc humanista universitat actual. I em sembla que ja quasi ningú no se'n recorda; llevat potser dels que quedem en actiu, vull dir encara creant coses, d'aquell vell claustre del Roser.