Avui ja hem dinat a casa.


Obra:Música i pols. Un dietari (p. 274-275)
Municipi:Vall de Boí

testing image

Dimarts, 4 de juliol

 

Avui ja hem dinat a casa. Aquest matí encara hem tingut temps d'acomiadar-nos amb calma dels llocs on hem passat un parell de dies tan bons. Hem tornat a entrar a l'església de Santa Eulàlia i ens hem assegut davant de la reproducció del grup escultòric que hi ha damunt de l'altar, en el lloc on se suposa que estava situat originalment. Són unes figures de fusta que tenen aires egipcis i picassians, severes, sòlides, esquemàtiques, amb escassos trets naturalistes. I molt poc artístiques, en el sentit modern del terme. Com diu Joan Fuster a El descrèdit de la realitat, aquests artesans romànics esculpien o pintaven el que creien, no el que veien, amb finalitats alhora pràctiques i simbòliques, d'adoctrinament i d'expressió d'unes conviccions íntimes i generals. Però el que compta més és la bellesa terriblement humana d'unes figures que sembla que visquin mortes, amb els seus ulls tancats i les seves positures rígides i dolorides; figures de fusta que encara no han perdut del tot el record de l'arbre viu, torturat per les glaçades de l'hivern.