Aquest matí he passat un parell d'hores vora la mar...


Municipi:Amposta
Comarca:Montsià

testing image

Dilluns, 9 de gener (fragment)

 

Aquest matí he passat un parell d'hores vora la mar, mirant-la i escoltant-la. Les onades rodaven enjogassadament, ràpides i fragmentades, caragolant l'escuma cap a dintre seu i estenent-la quan trencaven, exhibint el capriciós brocat que es diluïa en uns instants. L'aigua era blava i blanca i brillava sota els raigs del sol amb una lluïssor de platí. Si observaves amb continuïtat el joc de les ones, t'adonaves que varia constantment, que no hi ha dues ones iguals ni dos esclats d'escuma repetits, i tampoc no és mai igual el seu so. La mar respira, remuga, canta, brama, calla, però sempre d'una manera diferent, com són diferents les veus harmonitzades i els passatges corals d'una cantata. Aquest matí, sentia i veia alhora la cantata de la mar («com si fos una música que es veu»), i, amb els ulls tancats, veia els sons més a prop, i si els obria, em fugien cap a l'aigua.

Mirant-la i escoltant-la lentament, tan a prop d'ella, aquí, a la platja deserta inacabable dels Eucaliptus, la mar semblava un ésser viu, i feia llàstima i por la seva irremeiable, immensa soledat.