Amb una mica d'imaginació és possible de veure...


Obra:Girona, un llibre de records (p. 169-170)
Municipi:Girona
Comarca:Gironès

testing image

Amb una mica d'imaginació és possible de veure com era aquest antic i febrosenc call judaic, es pot reproduir una cara del políedre medieval: l'espessor de les criatures pàl·lides i entre les escorrialles del carrer; els israelites amb el rínxol sobre l'orella, el nas moll, la roba negra irisada de greix, estintolats a l'ombra de les parets, xiuxiuejant sota els portals; els petits oficis reclosos en la tenebra dels racons; les dones grasses de mirada groga i esllanguida; les flors trèmules i picants de quinze anys; els joves distrets i badocs somniant el paradís; darrera les obertures, el dissabte, el canelobre de set brocs i sobre la taula el tall de pa... Els calls de Liorna, de Salònica, d'Esmirna, poden ésser, amb molt menys caràcter, una transposició de la Força passada.

Amb la dispersió dels jueus —que a Catalunya fou, després d'alguns fets de sang, en part, una fusió—, aquest carrer quedà net i mort. En el curs del seu procés de pansiment, degué passar per un instant de silenci àlgid i encisat; a la Força, com en alguns altres carrers del conjunt monumental, no hi degué quedar gairebé ningú. El frenètic formigueig hebraic fou substituït per una desmaiada quietud eclesiàstica. La Força quedà com submergida, aclaparada per la pressió de les campanades de la catedral. Més tard —ara— la gent torna a trobar un encant de viure en el carrer. Costarà una mica de desplaçar-ne l'esperit de silenci que la dispersió hi ha deixat. És com un casalot del qual els amos haguessin marxat sense dir on han anat. El silenci hi nia, com les orenetes a la plaça de la catedral.