De la catedral romànica es guarda en el Museu Capitular...


Municipi:Girona
Comarca:Gironès

testing image

De la catedral romànica es guarda en el Museu Capitular el famós Tapís de la Creació, que de fet és un brodat. De lectura complexa, ha estat descrit i estudiat per savis de tota mena, i ho seguirà essent perquè és tremendament suggestiu. La figuració hi és esquemàtica i ingènua i de gran plasticitat (aquests monstres aquàtics, cetacis mig peix i mig dragó, cranc imponent i serp refistolada, i aquest repertori de volàtils: mig agrons mig cigonyes, mig esparvers mig paons!). I el temps li ha anat a favor, ha destenyit les llanes i n'ha apaivagat l'esclat, ha igualat els contraris i s'ha menjat figures. El temps és savi. I jo, que sempre he considerat aquest tapís com el manuscrit rosegat que guarda el secret de Girona (la catedral només és l'arca que guarda aquest manuscrit), amb els anys he après a veure-hi la lliçó del temps: hi ha un origen, aigua i elements, sol i lluna, vegetals i animals i l'animal home: la matèria. I hi ha un esperit volant sobre les aigües, sobre la matèria, sobre l'animal home. I és aquest esperit que fa que l'home sigui l'home i que sigui capaç de tenir consciència de l'origen i de la fi, que estableixi en seqüències el pas del temps, que fundi la memòria. Déu no en té, de memòria. La memòria és estrictament humana. I aquest tapís és el plànol inicial d'aquesta memòria, i és meravellós que just quan començava a ser-hi representat un episodi «massa històric», el de la Invenció de la Creu, el temps se l'hagi menjat i n'hagi deixat només les traces com per dir: aquí comença la memòria, aquí comença la creu de la memòria, perquè la memòria és una creu.

Incoherent, fraccionària, partidista, injusta, sentimental, dura, voluble. Sempre a punt per fabular i inventar històries laterals (com al tapís) i sempre a la intempèrie, a la mercè dels quatre vents (Septentrio, Subsolanus, Cephirus i Auster, com al tapís), que se li enduran fragments i la deixaran (com han deixat el tapís) destenyida i rosegada.