I FAIG CAMÍ AMB UN BRI DE MICARELLA

I FAIG CAMÍ AMB UN BRI DE MICARELLA

de la claror d'aquella teva llum

que et va brodar sense l'urc de cap fum,

i faig camí amb un bri d'aquesta estrella.

I em fa sentir en el cor la meravella

de veure-ho tot dins d'aquesta besllum,

si és dintre el temps d'aquest tacte i consum,

tot en un tot d'amor, cercle i anella.

Obre'm, tapís, la llum del teu enigma,

tu que de temps ens n'ensenyes l'estigma

que ha tatuat per sempre més el llenç.

Cicles, rius, vents, de qui sou paradigma?

Qui guanya en tu, només l'art que convenç,

o el Crist Senyor, i l'home que en Ell venç?