És quan es surt del claustre i, passant per davant de la porta de l'Aula Capitular...


Obra:Girona, un llibre de records (p. 194-195)
Municipi:Girona
Comarca:Gironès

testing image

És quan es surt del claustre i, passant per davant de la porta de l'Aula Capitular, es penetra en la catedral, que se sent el xoc de la seva grandesa i de la seva puixança. És llavors que es comprèn el drama d'aquell homenic que es digué Guillem Bofill, en el moment de llençar l'arc d'una sola nau—l'arc més vast del gòtic europeu — amb una ardidesa impressionant. El temple gòtic s'inicià en 1316. La construcció de l'absis de tres naus estava pràcticament acabada. Llavors Bofill, que dirigia les obres, proposà d'aixecar l'arc primer d'una sola nau. La proposta de Bofill fou trobada desorbitada. Hom dubtà de la solidesa de l'obra i els treballs quedaren paralitzats. Un congrés d'arquitectes del país i de les terres del Llenguadoc es reuniren al peu de l'obra per decidir la qüestió. El criteri de Bofill s'imposà, perquè el bisbe Dalmau de Mur féu prevaler la solució de la nau única. Les obres foren continuades i la genial, apassionada solució de Bofill — l'esperit de la catedral—, s'ha demostrat, a través deis segles, d'una solidesa i d'una estabilitat admirables.

És seguint aquest camí que jo proposo que es pot veure amb tota claredat la significació i el sentit de la basílica. És per comparació que es pot comprendre la seva intensitat i la seva grandesa — la temperatura religiosa militant que tingué el gòtic a Girona. Aquesta comprensió no s'aconsegueix ni entrant per la porta dels Apòstols ni per la porta principal — que són les dues portes accessibles. S'aconsegueix més — crec modestament — partint dels claustres romànics i portant ja, en l'esperit, el contacte de la pedra, el pes enorme de la pedra.