En ésser a la plaça de l'església enlairà la vista.


Obra:Josafat (p. 32)
Municipi:Girona
Comarca:Gironès

testing image

En ésser a la plaça de l'església enlairà la vista. Un esparver planava a l'entorn de la cúpula. Contemplà la massa enorme de carreus, i en pensar que no tardaria a sentir, dins aquelles tremebundes parets, l'abraçada violenta del gegant fanàtic, una sotragada libidinosa resseguí la seva pell, de blancor cloròtica.

Panteixava d'emoció com el primer dia que rebé la primera carícia.

Una ratxa d'aire primaveral esbandí el seu front transparent, on es marcava un senyal moradenc, record de Josafat.

Restà un instant fruint la dolça besada d'aquell horitzó serè, contemplant-lo amb ensonyament de recança.

Ni un dubte ni una indecisió la contorbaren en entrar a la severa nau. Josafat es consumia de luxúria; era fàcil de realitzar-hi el seu anhel inextingible, el seu afany d'amor excèntric que l'enternia a ella mateixa com el conte de la dona robada per un orangutan. Sempre l'havia trasbalsada aquell maridatge horrible; sempre havia sentit insans desitjos de viure la vida d'aquella desgraciada, reclosa en el tronc d'un arbre, alimentada per les mans del simi, sentint sobre la seva nuesa el pelut contacte de l'animal feréstec, rebent de continu abraçades immensament lascives acompanyades dels crits estridents d'un plaer ferotge que no es cansa ni se sacia.