Quan vaig començar a freqüentar L'Arc...


Obra:Quan érem feliços (p. 353-354)
Municipi:Girona
Comarca:Gironès

testing image

Quan vaig començar a freqüentar L'Arc em vaig sentir un home. Va ser l'any de l'hepatitis, cap al tercer trimestre. Quan els pares i la baba Teresa començaven a passar el rosari, m'aixecava com un autòmat i anunciava:

—M'he quedat sense tabac. Surto a fer un cafè i a comprar un Ducados.

En Jordi també s'hi apuntava, el pare rondinava i la baba, que era llesta i sabia que potser no tornaríem plegats, ens recordava:

—Quan sortiu, deixeu la clau al test.

L'Arc era el millor bar de Girona. Estava situat al peu de l'escalinata de la catedral, en una cantonada de la plaça, i al voltant tot eren establiments i construccions nobilíssimes: la catedral, les escolàpies, els jutjats, el Cor de Maria, l'arc de Sobreportes. I la clientela també era sensacional, sobretot als vespres. En Lluís de L'Arc, l'amo, menyspreava els clients de la tarda, que eren mainada poc experimentada.

—Avui he fet fora una parella que s'havia passat tota la tarda petonejant-se i compartint una Coca-Cola.

Si els clients eren de Barcelona, en Lluís encara s'esforçava més a ser antipàtic. Però, si eren gent de la farándula que venien de representar una obra al Teatre Municipal o de fer alguna lectura literària a la llibreria Les Voltes, els artistes eren benvinguts, encara que fossin de la capital.