Aquesta sensació de glòria era la sensació del dia de Corpus.


Municipi:Girona
Comarca:Gironès

testing image

Aquesta sensació de glòria era la sensació del dia de Corpus. Tota la ciutat banyada en aquesta llum d'or que venia doblada del perfum de la ginesta. La ciutat plena de ginesta. A les alfombres de flors dels carrers i, a dins de les cases, en cistells i paneres per tirar-la al pas de la custòdia. Si hi ha una imatge de solemnitat, de glòria i d'esplendor barroques és la de la processó de Corpus tal com es feia a Girona: aparat de vestuari i de pompa, el clergat i la milícia, els estaments i els gremis, els cors infantils i la banda militar, els paperets i les serpentines, els gegants i els nans, l'àliga municipal, els pendons de les confraries, els atributs basilicals, el cos de serenos, les capes pluvials de brocat, el tàlem riquíssim i, a sota, la custòdia gòtica d'or i pedres precioses balancejant-se al pas dels quatre diaques que la duien, en un baiard tapissat de vellut vermell carregat sobre els seus muscles. La processó de Corpus era exclusivament masculina: els mascles gironins hi exhibien la seva vanitat mentre, des de les finestres i els balcons, les dones i les noies i les nenes, que sota els vestits d'estiu mostraven dolces promeses carnals només, per nosaltres, tímidament intuïdes, llençaven confeti i flors al seu pas.

La comitiva baixava lentament l'escalinata de la catedral, al so prodigiós de les campanes, i el sol ponent ho feia vibrar tot amb una màgia incomparable: imatges, sons, perfums, tot es barreja en la memòria: olor fruitada de la ginesta, olor de mel dels til·lers de la Rambla, cera i encens, i la fortor calenta i fumejant de l'excrement dels cavalls sobre l'olor àcida i agra dels clavells i del boix que les botes marcials dels soldats esclafaven. Corpus! De fet, era la festa del nostre cos. Saludàvem l'estiu que ja venia: els camps granats, els blats madurs, els pèsols d'olor, el xuclamel i les roselles, les bambes, els meibes i els niquis, el mar i la sal que s'acostaven: el reialme del cos sobre el de l'esperit, la insurrecció de la carn, el paradís de l'aventura, l'oblit de la ciutat medieval, per anar a trobar l'esplendor pagana, greco-llatina, d'una Costa Brava encara verge.