A dos quarts de sis del matí...


Obra:Articles amb cua (p. p. 642-643)
Municipi:Girona
Comarca:Gironès

testing image

A dos quarts de sis del matí

— encara era negra nit —

ens havíem de llevar

indefectiblement.

La primera cosa que fèiem en llevar-nos

era tremolar de fred.

Pensàvem en les aixetes immediates,

en l'aigua que en sortia,

que era gelada, glacial, tètrica.

Al quadrangle fatídic

hi havia una gran finestra

des de la qual es veia la Girona immediata

i la via del tren.

En fer les ablucions,

davant de la gran finestra

passava, cada dia, l'exprés de França,

ple de llums,

amb el voluminós fum blanc

que exhalava la locomotora,

un fum ple de guspires vermelles.

Si el país era nevat

— de vegades ho era — el fum semblava la

neu que s'emportava el tren.

Després de la corba de l'Onyar,

el tren agafava la recta del gual

a gran velocitat,

fent un xiulet estrident.

Com més fred teníem

més imaginàvem

el maquinista i el fogoner de l'exprés,

que en aquell moment

devien estar al costat de la gran caldera

de la locomotora, ben calents.

Ens feien una enveja terrible.

Tremolàvem de fred.

Tot és sensible. Ja ho digueren els antics.

De la sensibilitat—de la sensibilitat—,

en neix tot. En neix la bellesa.

L'aigua gelada de les nostres ablucions

ens portava a pensar

que la caldera de la locomotora

era la suprema bellesa.