Caminava i canviava...


Indret:Les Agudes

El terme municipal de Fogars de Montclús inclou el cim de les Agudes (1703 m.), que termeneja també amb els municipis del Montseny i Arbúcies. Diversos han estat els autors que han tractat de la seva feresteguesa i bellesa alhora. Hi podem llegir textos poètics de Guerau de Liost, poeta montsenyenc per excel·lència, i de Lluís Solà (Vic, 1940).

També s'hi inclou el turó de l'Home (1707 m.) el cim més alt del Montseny. D'aquest punt estant encarant-nos cap al Puigmal podem llegir un dels poemes més abrandament romàntics en què evidencia els canvis introduïts per la dinàmica renovadora de les idees de la Renaixença. Escrit a Folgueroles en l'estiuada de 1888, planteja un diàleg a l'estil dels dos campanars de Canigó, entre dos cims prou característics del país.

També hi escau la lectura de la "Cançó de Soleia" a la part final de la Rapsòdia d'Ahab, d'Agustí Bartra (Barcelona, 1908 — Terrassa, 1980) en què el poeta dóna la possibilitat de salvament i redempció a l'errant esperit del capità Ahab, justament en el simbòlic cim de l'Home.

testing image

VI

Caminava i canviava, i la muntanya romania immòbil, i canviava, ingent. El Turó i les Agudes resplendien, solitaris i esbalaïts. L'aire imperceptible hi reposava i s'hi estimbava. La falda de la muntanya era fosca i compacta, les arrels eren invisibles. Caminava i canviava. La lluna havia ressuscitat i s'alçava feixuga i sagnant. Un àngel obscur beneïa amb els dits roents la nit que s'atansava.

XXVI

Plantada a l'horitzó de l'aire, s'alça l'altra muntanya. La muntanya inaccessible. Esquiva, inconjugada. La muntanya de la muntanya. Present i absent, amb les arrels al començament i les Agudes a l'esdevenidor. Amb els camins oberts cap a l'obert i amb els brucs morats escrivint les paraules invisibles. En el trajecte constant cap als pols del desig, la muntanya sura i espurna, s'alça i es concilia amb les ombres.