Vora migdia arribem a prop del Morro Toix.


Obra:De mar estant (p. 225)
Indret:Morro Toix
Municipi:Calp
Comarca:Marina Alta

testing image

Vora migdia arribem a prop del Morro Toix. Enfront del cap ens obrim al vent i posem popa tancada al xaloc. Atents a evitar una trabujada imprevista, vigilem els altius penya-segats que desfilen a només unes desenes de metres de la nostra iola. Amb veles Marconi la navegació en popa és bastant incòmoda i compromesa. Per sort, la vela de proa acostuma a avisar de la imminència de prendre el vent de l'altre costat i patir un perillós cop de botavara. Virar per redó és així una operació que cal fer amb rigor i en què s'ha d'evitar sofrir de manera involuntària.

Naveguem paral·lelament a la costa. A estribord, la falda escultòrica del Morro Toix mostra una densitat monumental color vainilla. Tallada per l'acció corrosiva de la mar, la roca es tanca en si mateixa i cerca el seu propi esquelet. Sobre la vora ombrívola les ones es desfan en una mòbil sanefa blanca, com la saia que descuradament traguera el cap sota un arcaic vestit de pedra. Parant compte de la proximitat de la paret calcària, tensem la major, oferim al gènova l'altra cara de la brisa, maniobrem a babord i, quan la major pinta vent, amollem escotes. Hem trabujat per tal de poder obrir-nos de través, quan la proximitat de terra ho aconselle.