Les Agudes
El terme municipal de Fogars de Montclús inclou el cim de les Agudes (1703 m.), que termeneja també amb els municipis del Montseny i Arbúcies. Diversos han estat els autors que han tractat de la seva feresteguesa i bellesa alhora. Hi podem llegir textos poètics de Guerau de Liost, poeta montsenyenc per excel·lència, i de Lluís Solà (Vic, 1940).
També s'hi inclou el turó de l'Home (1707 m.) el cim més alt del Montseny. D'aquest punt estant encarant-nos cap al Puigmal podem llegir un dels poemes més abrandament romàntics en què evidencia els canvis introduïts per la dinàmica renovadora de les idees de la Renaixença. Escrit a Folgueroles en l'estiuada de 1888, planteja un diàleg a l'estil dels dos campanars de Canigó, entre dos cims prou característics del país.
També hi escau la lectura de la "Cançó de Soleia" a la part final de la Rapsòdia d'Ahab, d'Agustí Bartra (Barcelona, 1908 — Terrassa, 1980) en què el poeta dóna la possibilitat de salvament i redempció a l'errant esperit del capità Ahab, justament en el simbòlic cim de l'Home.
Les Agudes
La gran muntanya és blanca de neu tornassolada
de blau i rosa pàl·lids com despullat infant.
I joguineja sobre la neu, com una fada,
la llum qui és tota gèlida i és tota fulgurant.
I les Agudes tremen del fondre's aparent
com una pell felina. I en llarga fumarola
s'enlaira de la neu l'alè fet aureola.
I és una escala blanca l'endormiscat torrent.
La gran muntanya és llisa. No té fondals ni grops.
Rasa de neu, s'exalta fins arribar al cimal.
Tallada en sec, hi afina, precisa i enquadrada
pel cel metàl·lic sord a l'udolar dels llops.
Només la taca negra i aguda, sempre igual,
dels grans avets sobreïx, vetusta, resignada.
