Balada de Mallorca


Obra:L'Atlàntida (p. 161-162)
Municipi:Calp
Comarca:Marina Alta

testing image

Balada de Mallorca

 

A la vora vora del mar on vigila

Montgó, els peus a l'aigua i als núvols lo front,

omplia una verge son cànter d'argila,

mirant-se en la font.


 

Son peu de petxina rellisca en la molsa,

i a trossos lo cànter s'enfonsa rodant;

del plor que ella feia, la mar, que era dolça,

tornava amargant.

 

Puix l'aigua pouada cristall n'era i perles,

com gaires no en copsen los lliris d'olor;

no és molt si sospira, quan veu les esberles

del canteret d'or!

 

La mar se'n dolia, les pren en sa falda,

i al maig, per plantar-hi, demana un roser;

València, a tes hortes, verdor d'esmeralda,

i a ton cel, dosser.

 

Per bres la conquilla de Venus los dóna,

gronxada pel Zèfir de vespre i matí,

i els testos, que una alba de roses corona,

ja són un jardí.

 

Amb flors de l'Aràbia l'enrama i perfuma;

i d'Àfrica amb palmes, d'Europa amb aucells,

alegra ses ribes, que es prenen d'escuma

més amples cinyells.

 

Tres eren los testos, tres foren les illes;

i al veure-les ara volgudes pel sol,

les crida a sos braços la terra per filles,

i el mar se les vol.