Ifac no està sol. Sembla contemplar-se en el Saladar...


Indret:El Saladar
Municipi:Calp
Comarca:Marina Alta

testing image

Ifac no està sol. Sembla contemplar-se en el Saladar veí, a manera d'espill que torna la imatge invertida. Les salines són una mena de mar en la terra; el penyal, un sentinella vertical calcari en la mar. L'entorn físic d'ambdós paratges és molt diferent: un aiguamoll salí i un promontori rocós litoral amb caràcter de muntanya autentica. Però aquesta diferencia s'ha d'entendre també com a complementarietat, com una riquesa i una diversitat més grans del conjunt. Tal vegada hauria sigut oportú plantejar la protecció conjunta del Penyal i del Saladar. És cert que, el 1987, quan es va declarar Parc Natural el primer, la connexió física entre els dos era ja escassa per les edificacions. Quinze anys després una autentica muralla de ciment aïlla l'un i l'altre de manera irreversible. [...]

El penyal era una illa, separada de terra ferma per una badia d'aigües poc profundes. Durant el quaternari es forma el tómbol d'unió a partir del peu de mont de materials detrítics generat pel mateix penyal d'Ifac. L'ombra produïda  per aquest en l'onatge va afavorir el desenvolupament d'una doble fletxa del tómbol o restinga que el va unir a terra i va convertir la badia en una espècie d'albufera o, més exactament, un estany del tómbol. La restinga més antiga és la meridional, formada per calcarenites eòliques plistocenes. El cordó de tancament septentrional és més recent i forma la platja de la Fossa, un espai arenós d'uns 300 m. d'amplària.

L'estany es va anar reblint amb aportacions al·luvials de barrancs i sediments eòlics. En l'actualitat és un estany de menys de 30 ha, en avançat estat de rebliment i d'escassa profunditat. Ha sigut transformat en salines des d'antic, probablement des d'època romana.