Estampa del mercat de Granollers
És l'edifici més emblemàtic de la ciutat. Situada a la plaça Gran i construïda entre 1586-87 pel mestre d'obres Bartomeu Brufalt. És un edifici rectangular, sostingut per 15 columnes toscanes amb la teulada de quatre vessants i les arestes cobertes de teules esmaltades verdes, formant un cobert de 24 metres de llargada per 15,65 d'amplada.
Tenint-la a la vista o a sota podem llegir diversos textos que hi fan referència, especialment els d'Eugeni Xammar que en descriu l'ambient de mercat quan de jove hi anava i el poema de Carles Sindreu que en recull els batecs. Els de Josep Pla, Ferran Canyameres i Josep Maria Espinàs rememoren la seva descoberta de Granollers quan hi passaren amb la missió de descriure el país.
Estampa del mercat de Granollers
A Antoni Cumella de Granollers, ceramista
Murmuris i crits que bullen
com un eixam monstruós.
Els afollats, orbs, traüllen
pel gran mercat neguitós.
Avancem a les palpentes
oblidant pena i fatics
entre renecs, planys i empentes
i lascívia de pessics.
I retuts, llençats per terra
abandonats al mosquer
fruits que el llot no desaferra
talment els fruits del plaer.
I oferint-se enfilerades
sota una roina de sol:
marmanyeres sufocades
pell-tivant, eixancarrades
com pallers de juliol.
I al davant d'una parada
el pagès que vol i dol
i en brins de palla daurada:
tomàquets tacats de sol...
Llunyana olor d'estable
ens arriba entre el barreig.
Plaer inescandellable
de sentir un poc de mareig.
Una olor que és la primera
que el nas adust ha copsat
entre l'olor encisera
que s'enfila del Mercat.
Ara la força del dia
ens mena dins un tancat.
Encens de peixateria
i un taulell tot argentat.
I enlloc la tranquil·la estada
ni la pau per als sentits.
Arreu letícia bral·lada
d'olors, colors i neguits.
Sols en les places obertes
al gran esplet bigarrat
unes finestres incertes
amb regust d'antiguitat
ens esguarden defallides
des del fons del temps passat...
Unes finestres obertes
verdes de molses desertes
allà al límit del MERCAT.
