A Xixona, ja en plena muntanya...


Obra:Enllà de l'horitzó (p. 399)
Municipi:Xixona
Comarca:Alacantí

testing image

A Xixona, ja en plena muntanya, vam aturar-nos cosa d'un quart. Prop hi havia una botiga de torró i pastissos. Els alcoians es van entestar a convidar-me. I jo hi vaig correspondre pagant tres copes de xerès. L'alt, que es deia Joan, va contar uns acudits de guerra que ja no recorde, crec que sobre "les píndoles del doctor Negrín", però sense malicia. Ells admiraven molt, segons digueren, el tremp d'aquest estadista, que lluitava dins l'Estat i fora en condicions no gens fàcils. Després, Joan va afegir:

-Això de les "píndoles" ho han inventat els facciosos per dir que no ens donen a menjar més que llentilles.

-Massa que ho sé.

-Però jo, que he servit en artilleria, pense seguir sent artiller, i quan faré un impacte bo, de nit, pels altaveus que a vegades es posen en el front, cridaré: "Us han agradat les píndoles?"

Vam riure.

-No rigueu... Hi estic determinat.

Per fi, rumrumejant fermament el motor de la baluerna que ens duia, en segona i en primera vam anar dominant a poc a poc des de la vila de Xixona el gran port de la Carrasqueta. S'obrien vora nostre precipicis impressionants; el dia era clar; la mar resplendia a les nostres espatles amb la seua blavor. En els revolt en què quedàvem de cara a aquella, podíem albirar punts negres, llunyans, sobre el blau desert, els quals posaven en el meu ànim un temor i una malenconia irremeiables. Els enemics -comptant-hi els submarins misteriosos de Mussolini- hi patrullaven i afonaven els vaixells que intentaven aprovisionar l'esgotat Exèrcit de la República. Era una mena d'estranya claustrofòbia allò que arribava jo a sentir.