El notari s'havia fet a la idea que...


Obra:La melodia del desig (p. 109)
Municipi:Xixona
Comarca:Alacantí

testing image

El notari s'havia fet a la idea que, a més del Tristany pertinent per ser ell el padrí, el jueu de Xàtiva hauria també escollit el seu nom d'evangelista, i no el d'un profeta de l'Antic Testament que, ben mirat, no acabava de dissipar l'empremta d'Israel. Mentrestant, un ciri, encès pel vicari, passà de les mans del rector a les d'Isaac Cap, i així va ser ungit en el nom de Jesucrist amb l'oli de la salvació eterna.

-Daniel ego te baptizo in nomine Pratris, et Filii et Spíritus Sancti -i en pronunciar mossèn Hug Oller aquestes paraules, el notari agafà Daniel Tristany i el submergí tres voltes seguides en l'abeurador.

Crits d'alegria retrunyiren per la plaça en veure l'orguener xop, regalimant aigua com una esponja. Messietes assegurà que en el moment de la immersió veié en el cel blau una llum pura i vermella que parpellejà tres vegades. Un cec que tenia al costat corroborà que ell havia sentit alguna cosa en els ulls, una mena de claror refulgent. Berena havia caigut fulminat en terra i s'alçà garlant per les butxaques. La paraula miracle corria ufanosa de boca a orella per la plaça. Els que tenien gana es trobaren saciats, els desmemoriats recuperaren els records, l'asma del vicari esdevingué la respiració del corredor, l'embarassada de cinc mesos endevinà que duia al ventre el primogènit anhelat, els rics se sentiren més rics i els pobres menys pobres. El rector mullà el polze en el sagrat crisma i ungí la coroneta de Daniel Tristany en forma de creu. Pronuncià una oració i tot seguit el cobrí amb un vel blanc.

-Rep la vestidura blanca, que pugues portar immaculada davant el tribunal del Nostre Senyor Jesucrist per a obtenir la vida eterna. Amén.

-Amén -va respondre Daniel Tristany enmig d'un coral amén de totes les boques dels presents.

-Vade in pace et Dominus sit tecum. Amen.

La cornamusa d'en Parnàs senyalà que havia conclòs la cerimònia i que començava la festa. Daniel rebé abraçades a desdir, besades de les dones, felicitacions dels jurats i del  justícia que per fi havien fet acte de presència. El vi el pagà de la seua bossa i dels deu sous que Joan Tristany li havia donat d'estrenes junt amb una cota, unes calces i unes espardenyes de cànem. Les robes velles les havien cremat perquè no se li tornara a encomanar l'antiga pudor de jueu.