En quant a las produccions del terreno d'Esplugues...


Obra:Viles i ciutats de Catalunya (p. 194-195)

Al carrer de l'Església, abans d'arribar a la plaça del pare Miquel d'Esplugues, a la banda esquerra, hi ha Can Cortada, masia documentada des del segle XVI amb grans balconades, galeries laterals i voltada de jardins. Havia estat propietat dels barons de Maldà. Rafael d'Amat i de Cortada (Barcelona, 1746-1819), encara que no n'era fill, hi sojornà sovint i, durant molts anys, els manuscrits del Calaix de sastre es guardaren en aquesta casa. És oportú llegir-ne un fragment que descriu com era Esplugues a finals dl segle XVIII.
testing image

En quant a las produccions del terreno d'Esplugues, són les més abundants, a pintar bé la collita, de vi i d'oli, per ser la major part vinyes i oliveres plantades, alguns arbres garrofers i figueres. De blat i llegum se'n cull una mediania, com i també dels demés grans, si les anyades van bones.

Se descobra des de casa de l'autor, a ponent, com també de tot lo terme i poble d'Esplugues, les muntanyes de tota l'altra banda del riu Llobregat, amb los llocs de Santa Coloma, sota de la muntanya, i ermita sobre de Sant Antoni i en seguida, àzia a mar, lo poble gran de San Boi, amb lo convent un poc apartat àzia Santa Coloma dels pares servites; la torre de Castelldefels a la vora del mar, amb los llocs de Castelldefels, Viladecans i Gavà. A migdia, lo mar des de Castelldefels a Montjuïc, amb los pobles en tota la gran planura, dit lo terreno de marina per ençà de Cornellà, Prat, Hospitalet, amb moltes torres i pagesies disperses. Al llevant, la torre de l'Hospital i cases de l'arrabal d'Esplugues, amb la muntanya de Sant Pere Màrtir, no descobrint-se a la ciutat de Barcelona des de casa i demés de per allí, per ser en paratge fondo, qual queda entre Sant Pere Màrtir i la torre de l'Hospital, veient-se un poc a Montjuïc des de casa Cortada i la torre nova d'en Rusàs entre orient i migdia. A tramuntana se presenta distant un quart de hora d'Esplugues una cordillera de muntanyes fins casi a unir-se a la més alta de Sant Pere Màrtir, dita vulgarment la muntanya de Puig d'Ossa.