Secretament arribava a Alacant...


Municipi:Alacant
Comarca:Alacantí

testing image

I

 

Secretament arribava a Alacant

per tu, Miguel, solitari al teu nínxol

amb un clavell encés al gerro humil.

 

Per tu he mirat la mar amb alegria,

per tu només anava entre els xiprers,

per tu només entre una pols remota,

 

per tu només que ací  jeus, amarguíssim,

el meu record, el meu dolor més gran,

ah fonda veu, ah barranc d'Oriola.

 

Per tu, amic meu, que mai no he conegut,

que mai no he vist, però que et sent a prop,

molt a prop meu, del meu dolor més gran.

 

Per tu he tornat novament a Alacant.

 

Jo tinc, per tu, llibres assenyalats,

crucificats amb un llapis indigne,

tot intentant resseguir-te les passes,

 

el vers ocult, el vent que l'empenyia,

aquest gran vent, de popular origen

un vent de braus o de cavalls terribles;

 

per tu, amic meu, sóc un sac de preguntes.

 

Retornaràs, Miguel, amb ales tèbies,

la tebior que tant necessitaves,

i amb clares mans d'impartir el poema

 

que ha de cosir el que es vol descosit

i ha d'ajuntar definitivament

pedres i mots que es voldrien dispersos.

 

Has de tornar agrupant el teu poble

dessota el vent de la teua bandera,

dessota el vent de la teua veu fonda

 

de claredats encara no aclarides,

 

i menjarem el pa amb oli a la taula,

beurem el vi de l'acord comunal

i a genollons rescatarem les lloses

 

i cantarà pels teus horts d'Oriola

el rossinyol de voluntat de vidre,

el rossinyol que persevera, encara,

 

el rossinyol damunt l'os del teu front.

 

Ah, viurem jorns, llibertat solidària,

compartirem el país i la casa,

retrobarem les barres enterrades,

 

i ha de cremar el seu foc les pupil·les!

 

Per tu, per tu he tornat a Alacant.

T'he retrobat al fons d'un plat humil,

tu, valerós, de secretes fondàries,

 

oh clar Miguel de taronges solars,

 

oh trist Miguel de les hores més fondes,

incorporat al moviment del poble,

tot restablert l'ordre que abans no hi era,

oh altiu Miguel de la veu combativa!