Raval de tristesa
La pell d'una ciutat canvia.
Una ciutat canvia de missatge.
I veus els barris coneguts morir-se
com es moren els arbres
després d'un creixement fecund.
Canvia la ciutat
de seny i fesomia,
i és inútil mirar-la,
és inútil buscar antigues remembrances.
Els habitants són altres,
i dona igual anar a altres indrets
o recórrer els teus altra vegada.
Ha mort la il·lusió
i has de cercar-la
lluny de les portes closes,
enllà dels nous ravals i de les places.
Buscar altre camí
distint al que vas perdre.
Quan mor la il·lusió,
la mar té molts camins indestriables.
Mire la mar una vegada més,
conhort material
d'aquesta mort tan lenta que patim.
No vull restar ací per sempre,
contemplant com moren els carrers, els tossals,
la casa de la història.
Me n'aniré més lluny,
allà on algú restaure
un deler acomplert, una mirada.
