A Miquel Grau, assassinat a Alacant


Obra:Mural del País Valencià I (p. 326-329)
Municipi:Alacant
Comarca:Alacantí

testing image

A Miquel Grau, assassinat a Alacant

 

I

 

Aquesta mort ha rebentat

Els límits de la poesia.


 

Qui ha romput, criminal, el marc

De metall dur de l'elegia?

 

Ha calgut la mort del soldat

Mentrestant el cos romania.

 

Amb amor, a un afany agafat,

Era la dignitat del dia!

 

Mort amarga, la teua mort,

A la clara nit d'Alacant.

Perquè, ells, t'han mort: han estat ells!

 

Oh mort que no troba conhort!

Oh llarguíssim i fondo instant!

Oh mort humil, aspres clavells!

 

II

 

Tornaran les paraules d'odi!

Tornaran els mots de venjança?

 

Damunt el cos, una senyera.

El poble, mentrestant, avança.

 

Avançarà vers un destí

De clavells il·luminadors!

 

Oh pobre cos, tristíssim cos!

Falç i martell vindicadors!

 

Per la teua mort. Per la teua

Clara i exigent dignitat!

 

Ens convocaven, els teus mots,

A l'alegria general,


 

L'alegria d'un poble en marxa

Que mai ningú podrà aturar:

 

Perquè vas morir al carrer,

A una plaça de la ciutat,

 

Amb el teu cos estès als braços

Torna el País Valencià!

 

Amb un mort, amb un mort només

Que valdrà per totes les morts!

 

Amb un mort creuat a la gola,

Amb un mort, creuat com un os!

 

Però crida el poble: demana,

Amb renovellada energia,

 

La voluntat del 9 d'octubre,

El crit, vast, per l'autonomia!

 

Tu seràs la fonda relíquia

Central i clara de l'altar!

 

Perquè l'ofici de difunts

És ofici de llibertat!

 

III

 

Perquè la veu valenciana

Es la veu d'una nació.

 

Perquè la seua tendra sang

És com un vent, com un penó.

 

Perquè demanem l'estatut

Que té un mort al seu fonament.

 

Perquè esperem que torne el dia

Que demanàvem als carrers.

 

Perquè la nostra autonomia

Vindrà tacada d'una sang.

 

Miquel et deies, clar Miquel.

Per la teua mort, Miquel Grau!