Vas repenjar-te sobre la balustrada per mirar la nit.


Obra:La casa de les flors (p. 24-26)
Municipi:Alacant
Comarca:Alacantí

testing image

Vas repenjar-te sobre la balustrada per mirar la nit. No feia molta claror amb aquella lluneta minvant i el cel era una polsimada d'estreles. Feia uns anys, per damunt les cases de davant veies els plomalls  de les palmeres de l'avinguda i alguns dels edificis importants, i un poc més avall, un bacinet dels arbres de la plaça dels coloms, amb l'estàtua d'un home que no sabies qui era. Ara tot això t'ho amagava l'edifici d'enfront, nou i dessubstanciat, amb balcons menudets com gabietes de canaris. Tancares els ulls per gaudir del moment, per imaginar que t'agradaria poder veure la plaça de correus, d'arbres grans i esponerosos, amb la font de la dona que llança aigua a un dimoni de peu forcat; i el bellíssim passeig vora mar amb les quatre fileres de palmeres que planten cara al llevant, i els llums arrenglerats del port reflectint-se, amb aquella màgia, damunt l'aigua quieta. No podies veure això, però entre el perfum de les teues flors eres capaç de distingir l'aroma de la mar que pujava amb la brisa; llavors t'imaginares la remor de les ones de la platja, l'arena daurada i suau amb una randa de bromera fina i, ja remuntant, veies la muntanya blanca i erma on el vent havia esculpit el perfil d'un moro, i l'edifici de l'ajuntament amb les dues torres i l'enorme rellotge tocant les hores; després, en un vol, pujaves Rambla amunt entre edificis gegantins, i tot seguit t'extasiaves amb l'olor dels tarongers bords de la plaça del Teatre, i ja t'afanyaves, amb la imaginació, per davall les columnes de l'edifici, tot de pedra, perquè et feien por els soldats que feien guàrdia al Govern Militar amb la baioneta calada, i t'endinsaves pel carrer de la botiga, i en fer-ho és com si ja sentires el «Christus vincit›› de Nostra Senyora de Gràcia, i miraves de lluny la font de la plaça dels Cavalls, tan esvelts entre els brolladors, mentre travessaves l'avinguda de les palmeres fins a la teua casa, on t'acompanyaven les teues flors i la teua mare. I sabies que baixaries de seguida a casa i que passaries els dos forrellats i la cadeneta, i que encendries el llumet de l'Avemaria, i que abans de gitar-te hauries d'esforçar-te per no mirar davall el llit perquè de vegades et feia por que hi haguera algú, i que t'adormiries tot resant.