Davallàvem per la darrera costa...


Obra:Enllà de l'horitzó (p. 229-230)
Indret:Mercat
Municipi:Alacant
Comarca:Alacantí

testing image

Davallàvem per la darrera costa, la que mena del Pla dels Àngels fins al davant de la plaça de Bous, i Simó i jo xarràvem encara distesament, ara un mot, ara un altre; llavors l'emprenguérem pel carrer de Sant Vicent, que va a abocar a l'avinguda d'Alfons el Savi pel costat del Mercat Central. No recorde l'hora que era, però havíem vingut pràcticament a pas de formiga i, a més, havíem parat a Sant Vicent del Raspeig a prendre un lleuger refrigeri.

Com que dúiem els vidres mig abaixats, començaren a atabalar-nos les sirenes d'alarma. Jo em vaig sentir immergit en l'ambient que tan tètricament havia conegut; em semblava sentir-les com aquell dia des de dins de Correus. Simó va soltar un renec del calibre dotze.

-Aturem-nos, un bombardeig! -vaig urgir.

Ell va traure el braç estès per la finestreta i féu una frenada sorollosa. Mentrestant, com en un rellamp, vaig recordar un petit refugi que hi havia cap al castell de Sant Ferran, a cent o dues-centes passes o potser un poc més al darrere del mercat de verdures cobert de rafals metàl·lics, vora el qual ens trobàvem ja. Ens aturàrem i, com dues llebres, saltàrem a la voravia. Les sirenes bramulaven i el soroll dels avions començava a dominar tot els altres. Vam córrer pel costat de dalt, on no hi havia tantes dones, Simó al davant; quan arribàvem a l'altre carrer, paral·lel al de Sant Vicent, vam sentir les primeres gran explosions darrere nostre, en l'enorme cobert que havíem deixat arrere, on pul·lulaven potser més de mil persones entre les parades, devers la part que donava a Sant Vicent, i quasi a l'acte, quan Bresquilla saltava a la vorera de l'altra banda, de reüll vaig veure, tot sentint un esgarrifós xiulet, una flama blavíssima damunt un carret de plàtans a vint o trenta metres. Tot d'una, la segona fortíssima explosió féu brumir la metralla vora les orelles, i l'ona expansiva ens llançà contra la paret. Tres o quatre persones que corrien amb nosaltres caigueren tot voltant-me, i, en el terra, mig atabalat i adolorit, em vaig quedar immòbil uns moments. Un altre seguit d'explosions va sacsejar amb les seues ones expansives tots els voltants, i després cessaren els motors potentíssims dels avions i es sentí més clarament una espantosa cridòria mentre que en vam romandre prop. Llavors, d'esma, vaig aixecar-me tentinejant. "Puc estar ferit", em deia, "perquè a sang calenta, de moment, no pot notar-se". Simó, arran de la paret estava immòbil, ajupit, en una positura una mica forçada. El vaig tocar amb por, amb la punta del peu; si ho feia amb la mà, cuidava caure damunt d'ell. Es va bellugar.

-Oi!... Tinc mal ací!

Es tocava la templa esquerra. M'acotí per ajudar-lo a alçar-se; li queia un filet de sang per la galta. El vaig fer alçar. Vaig girar la vista al meu voltant i Simó degué fer-ho també: tot de cossos mig esquarterats ens entrebancava l'eixida per totes bandes, i sang i péntols, i una pols feixuga.