A Alacant, l'estació dels autobusos...


Obra:Notes per a Sílvia (p. 176)
Municipi:Alacant
Comarca:Alacantí

testing image

A Alacant, l'estació dels autobusos és al final del passeig de palmeres de davant del port i del mar. Aquest passeig de palmeres, tan ben tingudes, és d'un meridionalisme gairebé professional — com hi ha persones professionalment simpàtiques. En els establiments del passeig, la influència del medio pelo de Madrid és molt visible. Com que plou i és tard, no es troba gaire gent enlloc; però, si trobeu algú ben vestit, us fa l'efecte que domina els tòpics i la gesticulació de la cursileria peninsular més acreditada. Les casades joves, sobretot, hi semblen molt donades. L'interior de la població m'agrada més. Hi ha algun bon restaurant: s'hi poden menjar algunes condimentacions de l'arròs que en els establiments d'alimentació de València s'han fet introbables. A València — com a Barcelona — la tendència a la vulgaritat i a la carrincloneria és permanent i fatal. A Alacant, hi tinc alguns amics, molt agradables. Em porten a visitar un centre cultural—de la Caixa del país... La influència madrilenya és total: la cultura, escassa. Patriotisme local: Gabriel Miró i Oscar Esplà; en últim terme, Azorín. ¿Quin llenguatge utilitzà Gabriel Miró, per a expressar-se? Aparentment el castellà. Però, quin castellà? Pobre Miró, com degué patir! Quan el vaig conèixer, semblava un home que patia. D'Oscar Esplà, no en tinc la més lleu notícia. De vegades sóc un home de sort. Sobre Azorín, n'he parlat llargament. He passat dos dies a Alacant en una suavitat emplujada i àtona, molt agradable. La gent amb qui he parlat m'ha semblat seriosa, una mica sentenciosa i tirant a trista. Sensació de trobar-me en un altre país.