És una ciutat bonica. Per que dius que no t'agrada?


Obra:Tast de salobre (p. 179-180)
Indret:Esplanada
Municipi:Alacant
Comarca:Alacantí

testing image

-És una ciutat bonica. Per que dius que no t'agrada?

Luz Marina va mig aclucar els ulls. El sol lluïa amb força enmig d'un cel completament ras, i els reflexos en l'aigua el feien més encegador encara.

-A mi, no m'agrada. Ja no m'agrada. M'agradava, fa anys, però ja no.

Luz Marina es va llevar les ulleres de sol per mirar Vicent i es posà la mà al front en forma de visera.

-Per què no t'agrada? A mi, em sembla una ciutat bonica. Mira este sol, esta llum. Jo no he viatjat a penes i no conec moltes ciutats, però no deu haver-hi tantes que tinguen una llum així. I la platja és ben bonica també. I aquell mont.

-El sol, la llum, la platja, el mont... No te n'adones? Tot el que té de formós esta ciutat ens ha sigut donat. Ens pertany de mena. Això no té mèrit. Nosaltres no ho hem creat, no hi tenim res a vore. En canvi, quan hem ficat cullerada, l'hem feta malbé. Mira el mont. Ara mira aquells edificis de davant. Ningú amb una mica de trellat haguera consentit que construïren uns edificis que taparen la vista del mont i del castell. Mira la platja. Mira aquell hotel. Ningú amb una mica de trellat haguera consentit construir un hotel que tancara la platja. Mira el port, les barques. Ara mira el casino.

Vicent assenyalà un edifici al mig del passeig del port, de colors diversos i estridents, que vessava mal gust pels quatre costats.

-Pot haver-hi al món un nyap més horrible? Has passejat tranquil·lament per la ciutat? T'has fixat en ella? És bruta, agressiva. No s'assembla gens a la ciutat que jo coneixia. Aquella era una ciutat menuda i amable. Esta, no. S'ha fet gran i esquerpa. Hi havia un poeta que tu no coneixes, que parlava d'una pàtria pobra, bruta, trista i dissortada. Esta ciutat també és aixina: pobra -vull dir pobra d'ànima-, bruta, no sé si trista, i dissortada. I també caòtica, desorientada, desarrelada...

-En tens una visió molt pessimista. Als que venim de fora, no ens ho sembla; almenys, a mi, no m'ho sembla.

Potser no la coneixem prou; o deu ser que no l'hem coneguda en el passat com tu.

-És això, en pots estar segura. Una ciutat, un poble que oblida i confon les seues arrels és un poble que camina cap al buit, que acaba per no estimar-se a ell mateix i, per tant, tampoc no es respecta ni es cuida. Però no em faces cas. Són cabòries d'un vell que de vegades fa catúfols pensant en allò que era o va poder ser, i en el que és i mai no serà ja. Coses de vell que no interessen més que als vells. Tu eres jove encara.