Alguns amics que pogueren sortir de França cap a Mèxic...


Indret:Esplanada
Municipi:Alacant
Comarca:Alacantí

testing image

Alguns amics que pogueren sortir de França cap a Mèxic em —digueren que en passar de nit davant les costes alacantines, el vaixell que els duia a Casablanca, per a portar-los després a Veracruz, navegava tan a prop, tan a prop de terra, que van veure les llums de l'Esplanada d'Alacant. Les van veure, realment? És a dir, ¿les van  veure en l'Esplanada o en el pou encantat dels seus records, al fons del qual tremolen els estels misteriosos de les nits del desterrament? ¿Veieren, de debò, les llums elèctriques de l'Esplanada —dàtils lluminosos de les seves palmeres— enceses per a saludar el vaixell d'emigrants, o veieren els focs follets de l'imaginari cementiri dels nostres màrtirs? Focs follets, focs enfollits, diuen els francesos, i potser sigui així, perquè tot sembla follia.

De nit, des del vaixell d'emigrants, també es pot veure, encara que no es vegi —quantes coses són les que es veuen a quinze mil quilòmetres distància!— el perfil del moro del castell, que en els dies clars, mediterranis, es retalla, net i daurat, contra el cel blau alacantí, com un camafeu. Vell conegut nostre, aquest moro en silueta! Quan, en dies futurs, la gent haurà de preguntar-se qui és aquell personatge desconegut del bust oblidat en una plaça o en un jardí, ningú no haurà de preguntar-se, en canvi, qui és aquell moro del castell, amb el seu auri turbant de pedra. És, tal vegada, el moro que porta a Alacant les arenes d'Àfrica que formen la seva terra, i les palmeres i els magraners i les figueres dels seus horts. Tot això ho porta secretament, a la nit, cavalcant sobre les ones. ¿Què té de particular que un moro de pedra vagi muntat al llom flonjo i escumejant d'una onada mediterrània? Ho fa per portar aqueixes fantasies vegetals que ens donaran figues —gotes de mel— i magranes —gotes de sang— i dàtils —dits de llum, va dir et poeta àrab. Si tot això no fos realitat, el món s'enfosquiria en la prosa més lúgubre i en la desil·lusió més negra i sinistra.