El vell encara recorda el primer bombardeig.


Obra:L'home de l'estació (p. 51-52)
Municipi:Alacant
Comarca:Alacantí

testing image

El vell encara recorda el primer bombardeig. Fou a la primeria de novembre del 36. Per fi arribava el càstig anhelat, per fi es feien realitat les paraules esperançades que repetia el Pàter: «Déu és lent per al càstig, fidel en l'amor». Aquella nit sonaren per primera vegada la sirena del port, la de la fàbrica de tabacs i les dels autos dels bombers. Això va ser tot el que pogueren fer, mentre queien les bombes sobre la ciutat, encara sense defenses, i els vaixells alemanys i italians hi afegien el sarcasme, mantenint encesos els llums.

Llavors, a l'ajuntament de la ciutat, començà el judici contra José Antonio que, quatre dies després, moria afusellat la matinada del 20 de novembre. I al cap de vuit dies, la ciutat del crim rebia el seu càstig com la Jezabel bíblica: vuit hores de bombardeig, des de poqueta nit fins a les quatre de la matinada, en onades de quinze a vint minuts. I el cel es pintà de roig amb l'incendi gegantí dels dipòsits de combustible. I no quedà racó de la ciutat on no arribara la devastació.

L'endemà nasqué un mati primaveral. Entre la ràbia i l'espant, la gent recorria els carrers per conèixer l'abast de la venjança amb què havia amenaçat Queipo de Llano des de Sevilla, i per un moment, només per un moment, Tomàs Forner va sentir llàstima pel mal fet a la ciutat petita i daurada, la ciutat de cúpules blaves i cel esmaltat.