Alacant, encara
Retornarà de nou sobre el meu port
l'eternitat del dubte entre senderes
d'escuma i de blavor. Per les voreres
potser mai més niarà el desconhort.
Viuràs la mar i fugirà la mort,
que semblarà més lluny entre palmeres.
I el sol romprà temors de les primeres
il·lusions que ens envia la sort.
Vindran marins del nord entre presagis.
Mirarem lluny, deslliurats del miratge.
Ancorarem la nau sobre l'amor
i no tindrem ja por d'antics naufragis.
Vaixells del món, a favor de l'oratge,
ens diran la paraula: germanor.
