testing image

Oda a Alacant

 

Amb un deler de llum en les celestes nines

per a la forma intacta de la més pura imatge,

Alacant brilla en nacre de cúpula enlairada

fet solar soliloqui de terrasses i grues.

Pel la vasta blavor que en l'èxtasi s'afina

com la corba estelar d'una òrbita diàfana,

guaiteu-la en sa nuesa, grega verge marmòria,

amb l'enyor solitari d'una grandesa ibèrica,

remorosa en les arpes del ventijol salí.

Quin màgic sortilegi per l'Orient avança

i a ella arriba en flaires d'angèlica promesa?

O tempta a l'aventura en la lleugera nau,

sols bressol de les aures o carena ancorada?

Dins son fanal de sol s'esguarda l'Harmonia,

ondina tremolosa que belluga al crepuscle

un idil·li d'estels i tornaveus de lluna,

mentres l'oneig fa randa de fosfòrics capricis

ressonant en la immensa cargola del silenci.

L'esclat de la palmera diu la serena glossa

d'una antiga llegenda de font misteriosa,

i l'aroma del vent s'adoba i ens penetra

d'àcid de llimoner amb llunyà tuf de peixos.

Oh balustrada altívola de blavor panoràmica,

daurat castell que empina son bes al cel més ample,

ciutat agombolada per carícies blanques

on l'escuma esclafeix com un càntic de pau!

Tens l'horitzó perfecte i la llum necessària,

oh Alacant que t'aixeques a tocs d'alba salina

i al solstici de juny t'espleta el gessamí

i la dàlia en brots d'esvelta pirotècnia,

i feta expansió de blavor marinera,

la brúixola et senyala fidel i senyorívola

al migjorn lluminós de la terra més bona.