testing image

Metamorfosi

 

No tinc altra memòria d'infantesa

sobre el voltant inexplorat de la ciutat

que aquell bell cercle blau de les muntanyes.

 

D'aquell bell cercle màgic de muntanyes,

un món, o laberint, d'ombries i de cingles,

d'humits indrets irrevocables

—amb l'amenaça alternativa de sequeres—.

Aitana n'és la reina,

amb les neus remotíssimes d'hiverns que imaginàvem

al redós del tendur.

 

Un món que colombràvem

agrest, puixant, reblert de meravella,

desconegut, profund a l'hora baixa,

sempre observat de lluny,

interior, verge, somiat.