És sabut, d'altra banda...


Obra:Viatge pel meu país (p. 374-375)
Municipi:Alacant
Comarca:Alacantí

testing image

És sabut, d'altra banda, que l'illa deu el seu nom actual als genovesos que, al segle XVIII foren rescatats d'una Tabarca tunisiana. amb ells es repoblà l'antiga illa Plana i per ells es rebatejà. Ara mateix els únics vestigis que en queden són a les làpides del cementeri, on els Parodi, Sevasco, Chacopino o Marcenaro constitueixen eficaces empremtes fundacionals.

L'arxipèlag es troba dividit en tres espais clarament delimitats. Al sud hi ha, perfectament arrenglerat, el poble pròpiament dit. Una via principal ordena els carrers polsosos de cases blanques i baixes. Tot té un aire sicilià i no falta, per a arrodonir aquesta estampa, alguna mamma aspra i sorollosa que ix de casa amb un poal o amb un cabàs ple de verdures. La visita ha de ser necessàriament curta, perquè el poblament s'acaba de seguida. A l'est limita amb el roquissar que inaugura el fastuós espectacle de la mar oberta, i a l'oest s'aixeca l'incomprensible desemparament de l'església de Sant Pau i Sant Pere, tancada i barrada, perpètuament en obres, però dominant el perfil de l'illa amb l'aire inquietant dels temples sense déus.

L'altre extrem de l'illa, al nord, està reservat als morts. S'hi aixeca, solitari, l'antic far -ara museu- i s'hi arrecera el cementeri. La zona s'alegra amb un joc atapeït de figues paleres, on els amants -a la manera hernandiana, però també estellesiana- han inscrit els seus noms amb tinta de saba.

La transició entre la part sud i la part nord de l'illa és un istme completament aprofitat: al costat de ponent alberga el port i al de llevant les platges; enmig, els restaurants de l'illa. I això és tot.