A l'illa Nova de Tabarca...

A l'illa Nova de Tabarca, que s'anomenà així en remembrança dels primers pobladors, el rei havia estat capaç de fundar una civilització artificial que mancava de recursos propis. Tot allò que no s'hi trobés o que s'hi aclimatés amb dificultat, s'havia de portar del continent. Així, el vi, les peces de tela amb què les dones confeccionaven camises, les saques de farina i de sucre, l'espart, les eines, la fusta necessària per a les petites reformes o per a bastir les caixes dels morts, els llegums, les verdures i la pólvora per als canons. Tot, absolutament tot, havia de procedir de fora.