El castell de Peralada (de l'època dels senyors Mateu), 1957.


Obra:Notes per a Sílvia (p. 156-157)
Municipi:Peralada
Comarca:Alt Empordà

testing image

El castell de Peralada (de l'època dels senyors Mateu), 1957.

De vegades hi haig d'acompanyar amics turistes

— cosa que no m'agrada gaire —, però l'amic Costa, el vell, que fou cap del servei dels darrers comtes i ara ho és — sense haver abandonat mai la casa — dels senyors Mateu, és molt amable, cosa que li agreixo. Costa és un empordanès xerraire, aparentment erudit —poc erudit—, però coneixedor de les anècdotes, sempre truculentes i sovint eròtiques, de les famílies antigues, com és el cas de la d'aquest castell — que fou bàsicament una bona casa de pagès. Després de la projecció que la senyora Julita Mateu ha fet sobre la casa — amb l'ajuda de Joaquim Folch i de l'arquitecte Florensa — ha quedat molt bé i, segons diuen, és la primera casa particular de la Península Ibèrica — després, sobretot de la destrucció del Palau de Liria, del duc d'Alba, a Madrid. És una casa absolutament tancada, però visible, que només es pot visitar amb llum artificial, on a l'hivern fa molt fred i a l'estiu una calor espantosa, una espècie de museu important però corrent, una casa sense vida, sense que ningú hi hagi viscut absolutament per res. Fa l'efecte que darrera els tapissos magnífics de les parets hi ha d'haver una petita porta per la qual ha de sortir — mentre hom passa per les habitacions — un poeta o una actriu de la Comèdia Francesa, a recitar uns versos amb pinyol esllanguit o estrident.

Si puc, sempre em quedo al jardí i em dedico a sentir passar l'aire pels arbres, cosa que m'agrada moltíssim. La cosa més important del castell és la biblioteca, començada pels Peralada i complementada pel senyor Mateu. No es tracta de res extraordinari, però per al país aquesta biblioteca és importantíssima. Els claustres i l'església són d'un glaçat decisiu.

La biblioteca de Peralada és important. Hi ha alguns incunables, el senyor Mateu col·lecciona executòries de noblesa —títols nobiliaris posats a la venda molt curiosos; la col·lecció de papers eròtics comença de ser important; els llibres sobre l'Empordà i el Rosselló, també.