El comtat d'Empúries fou no solament molt vast...


Obra:El meu país (p. 88-89)
Municipi:Peralada
Comarca:Alt Empordà

testing image

El comtat d'Empúries fou no solament molt vast sinó que s'establí sobre una terra no pas precisament pobra com altres comtats pirinencs. La seva administració obligà el comte a dividir-lo en dos pagus, o sigui en dos espais rurals: el pagus estrictament emporità i el pagus de Peralada. Com que el fet d'aquests dos pagus ha creat una gran confusió perquè s'ha arribat a creure en l'existència, a l'Edat Mitjana, d'un comte de Peralada, convé posar les coses en una ordenació clara. I no crec que ningú ho hagi fet amb tanta precisió com l'historiador Botet i Sisó, el qual ha escrit en la Geografia de Girona, capítol de Peralada: «De comtes de Peralada que no ho fossin d'Empúries, no n'hi hagué cap a l'Edat Mitjana. Convé tenir això molt present per no confondre l'antic pagus, o si es vol comtat de Peralada, amb el territori que fou possessió dels comtes de Peralada, títol creat per Felip III de Catalunya i IV de Castella a favor dels fins aleshores vescomtes de Rocabertí, que eren, des de molt temps abans, senyors de la vila de Peralada, però no comtes de Peralada». Contribuí a aquesta confusió un fet posterior, que el senyor Botet precisa immediatament després del paràgraf que acabem de donar: «El senyoriu de la vila de Peralada, que radicava en els comtes d'Empúries, fou donat pel comte Ponç, potser en morir (1044 a 1078), a son segon fill, Berenguer, i en la descendència de Berenguer seguí fins a la seva incorporació probablement per matrimoni, a la casa dels vescomtes de Rocabertí que trobam lo posseïen ja en el segle XIII». Direm tot passant que fou Dalmau de Rocabertí, senyor de Peralada, qui obligà els seus habitants a abandonar-la i ordenà cremar-la el 1285, quan es veié impotent per a privar-hi l'entrada a les tropes del rei de França Felip l'Ardit — incendi que fou fatal als interessos de la família Muntaner, que tenia l'hostal de Peralada, a plaça, i en el qual nasqué el cronista Ramon Muntaner de tan alta i justificada fama.