Ramon Muntaner nasqué a Peralada l'any 1265.


Obra:El meu país (p. 106-107)
Municipi:Peralada
Comarca:Alt Empordà

testing image

Ramon Muntaner nasqué a Peralada l'any 1265. El seu pare, Joan Muntaner, tenia un hostal a la plaça del poble. Devia ser un hostal discret, des del moment que s'hi allotjà, en passar per la població, ja vell, el rei Jaume I. En aquest moment, Ramon tenia nou anys i degué quedar fascinat. Es donen fenòmens com aquests i se n'han donat sempre. Aquesta possible fascinació inicial — en tot cas — és una hipòtesi de treball acceptable per a explicar la impressionant fidelitat que Muntaner mantingué durant tota la seva vida pels reis (o sigui per l'Estat) del seu país i que en cap moment no se li refredà.

A conseqüència de la croada contra el rei Pere que després fou anomenat el Gran — instigada pel Papa i actuada pel rei de França, Peralada — com altres poblacions de l'Empordà — passà molts mals moments, i el patrimoni dels Muntaner fou destruït. Ramon no tingué més remei que emprendre un camí diferent del que probablement hauria seguit si no haguessin ocorregut aquestes desgràcies. Costa una mica d'imaginar, en tot cas, una persona d'una personalitat tan inconfusible exercint tota la vida 1'hospitalitat professional a Peralada. El fet d'haver hagut de marxar del seu rodal fou, probablement, l'esdeveniment — gairebé diria el miracle — de la seva vida. Fou l'inici d'una magnífica i útil carrera que li féu comprendre, no solament el seu temps, sinó — d'una manera molt directa — el sentit ascensional del seu país en aquells anys. Muntaner s'hi emmotllà perfectament i a través de la «Crònica» en fou un dels exponents més alts.

A vint anys a penes complerts, es troba, amb els almogàvers, en el servei d'expugnació de l'illa de Menorca. Després es dirigeix a Sicília per enrolar-se en la guerra contra els Anjou. L'almirall Roger de Flor el nomena procurador de la seva puixant intervenció en l'illa. Es troba en el setge de Messina des de l'inici fins al final (1300). Tenia llavors 35 anys. Amb això Roger de Flor se l'emportà a l'Orient. S'hi mantingué, enmig de dificultats de tot ordre, com un element important de la Companyia catalana fins al 1307. De Peralada, en marxà a onze anys (ell mateix ho diu en la «Crònica», el 1276. Fins al 1307 hi ha un llarg període de temps durant el qual el seu sentit del servei fou portat a cap enmig d'aventures perilloses i fenomenals. «Roger de Flor—ha escrit Nicolau d'Olwer en una curta però decisiva nota biogràfica sobre el cronista—fou el tombant decisiu de la seva vida.» Però potser el que fa de Muntaner un home diferent de tants i tants homes del seu temps és la seva total dedicació a la casa de Barcelona, als reis de la dinastia (a l'Estat) del seu país. En aquella època el rei era l'Estat.