El pare sí que era rodenc...


Obra:Obertura catalana (p. 81-82)
Municipi:Roda de Ter
Comarca:Osona

En la casa número 18 d'aquest carrer va néixer el poeta Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 1929-2003). Aquí va viure fins que es va casar i aquí va escriure els seus primers llibres, per exemple Paraules al vent (1954) amb què guanyà el premi Óssa Menor de poesia de 1953. Era una casa de tres plantes, amb una part dedicada a cafè i l'altra habitatge. La família ocupava les dues primeres plantes. Davant de la casa podem llegir sencer el poema "He heretat l'esperança", del qual n'hi una part disposada en una placa a la façana.

Es tracta d'una casa adosada a la banda ponent del carrer. Està restaurada i té una placa commemorativa a la planta baixa.

testing image

El pare sí que era rodenc. I l’avi també, em sembla. Però el besavi em penso que era igualadí. O potser era la besàvia, no n’estic segur. El meu avi es deia Josep M. Martí Ratera, i els Ratera em sembla que encara existeixen, a Igualada. Aquest segon cognom de l’avi em va fer protagonitzar una anècdota desagradable. Una tarda, acabada la guerra, a la classe dels grans mossèn Francesc ens va fer alçar un per un i dir el nom i els cognoms dels pares i dels avis. No sé per què ho va fer, però tan bon punt ho va proposar, jo em vaig veure fotut. Quan em va tocar el torn a mi, vaig dir sencers els noms i cognoms dels pares, però, en tocar el torn a l’avi, em vaig limitar a dir Josep Maria Martí. ¿I què més?, va preguntar mossèn Francesc. Jo vaig callar. He demanat què més, va insistir amb tota la mala fe. Jo vaig mussitar que no ho sabia. I ell, aleshores, amb una claretat espantosa, va exclamar: Doncs si tu no ho saps, jo, sí: es diu Josep Maria Martí i Ratera. Tota la classe va esclatar a riure, i jo vaig envermellir de mala manera. Me’n recordaré sempre més, suposo, i em sembla que mai no li he perdonat.