Com més fullejo aquest llibre...


Obra:Escrits empordanesos (p. 439)
Municipi:Ordis
Comarca:Alt Empordà

testing image

Com més fullejo aquest llibre, més em sembla que és una autobiografia. De vegades, l'admiració del poeta pel Sabater d'Ordis és delirant i significativa. És com si l'escriptor parlés d'ell mateix. És l'absurda admiració —manifestada o amagada— que tenim per nosaltres mateixos. Arriba a dir el que segueix:

 

Beat aquell que pot viure a precari

dels rosegons d'un pa que encara és seu:

si en fets i dits testimonia a Déu

no li cal témer jutge ni notari.



 

Pensa: aquest viure és tast d'una mixtura

de fum i flama, de dolor i de goig,

la carn és feble i l'esperit vi roig.

I el que més lloa el seny sol ésser boig.

 

No és pas gaire cosa, i la mediocritat és visible. Però què hi farem! No hi ha més cera que la que crema.