La Mercè cuidava de l'altar major de la iglésia de Masarac.


Obra:L'hereu Noradell (p. 76-77)
Municipi:Masarac
Comarca:Alt Empordà

testing image

La Mercè cuidava de l'altar major de la iglésia de Masarac. Dia per altre les flors de l'altar eren renovades. Triava les més hermoses del jardí. Mossèn Esteve deia la missa embalsamat de llur fragància. Llur flaire, barrejada amb l'olor de l'encens, espargia per tota la iglésia un aroma suau i agradable.

Los dies de festa, lo senyor rector no començava mai l'ofici que no hagués entrat la família Noradell. Quan estava sentada al seu banc, sols allavors sortia de la sagristia amb los dos escolanets. Eixa deferència era merescuda per lo bé que feia a tota la comarca.

Lo banc dels Noradells és una prenda arqueològica de roure; lo dosser és esculpit de brancs i fullam enmig dels quals sobresurten dos cares d'àngels que porten l'escut de la casa creuat d'una torre emmerletada, una mà amb punyal, tres arbres i la mar; per cimbori un casco amb visera calada i tres plomalls.

Eix banc porta la data de 1527. Llàstima que sia tan rosegat pel corc, i socarrat per les candeletes d'anar oferir pegades, los dies d'enterro i funerals, als braços i dosser del banc, per les dones endolades. Los antepassats dels Noradells havien sigut senyors de Masarac, feudataris del comte de Vilarnadal, qual castell mig enderrocat domina lo poble que porta el mateix nom. Lo pare de don Jaume Noradell, don Maurici, avi d'en Marçal, era ciutadà honrat de Barcelona. I la família conserva encara com preuat record l'espasa amb puny d'argent que portava i lo jonc amb borla i puny d'or, que era lo distintiu de la noblesa.

Los honors i privilegis d'aquell temps han sigut escombrats per l'huracà nivellador del sigle actual; mes la Iglésia, amiga de lo passat, los ha volgut emparar i los conserva religiosament en ses costums i cerimònies del cult. Mossèn Esteve es feia un plaer d'esperar, los diumenges, la família Noradell per a començar la missa. I en les festes solemnes, a més de portar la primera barra del tàlem, després de beneït lo pa beneit, l'escolà lo portava a n'en Marçal, que en prenia lo primer trosset.