Llers, vila de bruixes i d'oliveres.


Obra:Dies verges (p. 33-34)
Municipi:Llers
Comarca:Alt Empordà

testing image

Llers, vila de bruixes i d'oliveres. Poc s'avé el símbol de pau amb aquelles que instauraren l'escombra entre els precursors de l'avió. Ni el paisatge és prou aspre per a justificar-ne el renom: a tot estirar, l'abundor d'esplugues al seu terme, on prospera l'atzavara i la figuera de moro n'insinua l'origen. La gent és liberal i afaitada de cara, i l'ambició dels caps de casa es limita a atrapar una herència per a passar la frontera amb una «cupletista» d'aquestes que van a Figueres els diumenges. En la impossibilitat d'atènyer aquest delicat ideal, el pagès es desentén, crea noves festa majors, pessiga un xic la vinya i es posa de panxa al sol. Mentrestant, l'ase volta la sínia, la dona va a ciutat a vendre els conills, i l'aviram s'apressa a engreixar per alimentar les freixures de l'amo.

Després d'això, ja està dit que el llersenc no bada. Gent republicanassa, és clar, perquè a l'Empordà la república té prestigi de bona vida, una mena d'aproximació a la repartidora. Igual que els llops, els carlins no hi han prosperat gaire en llurs incursions: encara us ensenyaran alguna pastera on fou rostit un carlinàs, ple de gana i de barbes, que s'havia esgarriat pel camí de França.

Ni caldria afegir que les relacions amb l'Església hi tenen poc gruix. La campana no hi desperta curiositat, llevat de quan repica a morts: al toc d'Àngelus, el pagès ja creu correspondre reposant el càvec i elevant al cel, simultanis, els ulls i la botella de cuiro. L'única pietat que entra al poble rellisca de les tartanades, que tot l'estiu baixen del santuari de la Salut, amb una brancada de cireres d'arboç al costat de l'auriga.