Primer estiu sense tu


Obra:Joana (p. 430-431)
Municipi:Colera
Comarca:Alt Empordà

testing image

Primer estiu sense tu

 

I

 

Penya-segats d'un gris verdós s'enfonsen

com grans destrals prehistòriques dins l'aigua.

Com qui pela una fruita,

la carretera fa un revolt i un altre

pels vells turons cremats.

El cotxe s'ha aturat davant la platja,

sense els teus ulls en el retrovisor.

Enfront, pintat de blanc, hi ha La Gambina,

amb el rètol —hotel— de color blau

dalt del terrat mirant cap al demà.

 

II

 

Seus vora les onades:

els núvols s'amunteguen sobre el poble,

però tu estàs de cara a l'horitzó,

sota el cel del passat, el nostre millor temps.

El mar, la gent, les barques, tot es mou

en aquesta postal final de tu.

El vent assaja amb ràfegues

que s'enduen volant alguna ombrel·la.

Gotes fredes de pluja

damunt la pell calenta

són com una advertència de mares

recollint l'ombra del perill als ulls

en una platja abandonada al vent.

 

III

 

Joana, el temporal

està lliscant sota els teus peus cansats.

Et veig fugir amb la teva lentitud

travessant la mirada de la pluja.

De sobte, no ets ni a casa ni a la platja

i tots els teus retrats on tu somrius

els bat la tramuntana de l'espant.

Molts anys les teves crosses s'han clavat

entre els còdols per dur-te fins al mar.

Dessota el pont de ferro

—les orenetes mortes t'ho diran-

el teu estimat poble de Colera

mai no canviarà per als teus ulls.