El dia 12 d'octubre de 1935 es van casar...


Obra:Homilies de Medinyà (p. 23-24)
Comarca:Alt Empordà

testing image

El dia 12 d'octubre de 1935 es van casar, a l'altar de la Puríssima de la nostra església, el noi de cal Ferrer de les alegries —en Baldiri— i una noia —l'Enriqueta— que feia un parell d'anys que vivia a Castelló. Recordeu el poema de Maragall, L'Empordà? Hi ha una sirena que surt del mar i que va a trobar-se amb un pastor, i, al bell mig del pla, planten tots dos la cabana de l'amor. Doncs a casa meva les coses van anar just de l'inrevés.

La família del meu pare és de l'Empordà, mentre que, en canvi, la meva mare procedia de la Cerdanya, d'Arànser.

Havien viscut, de sempre, a la Cerdanya, fins que la meva àvia es va casar en segones núpcies amb el mestre del poble —el senyor Molinas—, que era fill de Castelló. Ben aviat, amb la nova família va tornar a baixar al seu lloc d'origen.

Vaig néixer el setembre de 1936. Quan vaig obrir els ulls a la llum, el país vivia la terrible Guerra Civil. Tres mesos després del meu naixement, van matar el meu pare, afusellat a la paret del cementiri de Montcada, juntament amb el seu oncle Gonzalo. A casa, a cal Ferrer, hi quedàrem, destrossats, el meu avi Cebrià —pare de la mare—, la meva tia Lola —que ha mort aquest estiu passat—, la meva àvia Carme —la mare de la mare—, i l'Enriqueta, la meva mare, que era el centre de tot, el punt de referència central al llarg de la meva vida. Aleshores tenia tot just vint-i-cinc anys. En fa tres que va morir, però continua ben viva en el record i en l'exemple de tota la seva vida. És a casa, amb un profund sentit cristià, on vaig anar aprenent el camí del perdó i de la llibertat.