El camí d'Empúries


Obra:Poesies (p. 58-59)
Municipi:Escala
Comarca:Alt Empordà

testing image

El camí d'Empúries

 

A Joan B. Solervicens

 

A l'hora del ponent, quan cau el dia,

m'agrada aquest camí.

Acompanya el meu pas la melangia,

que no sé si ja hi era o si ve amb mi.

 

Al cel, un fris de pins brodat de branques.

Damunt, un quart de lluna i un estel,

i a baix, les dunes blanques,

totes rosades de la llum del cel.

 

Més enllà de les dunes enrosades,

la mar es va enrosant.

Pel sol ponent daurades,

les ruïnes d'Empúries, rosegades,

se't posen al davant.

 

El fust trencat d'una columna altiva,

porta en el cim una corona d'or.

Esquiva,

l'ombra rellisca sota el sol que mor.

 

Un xiprer obscur, davant la posta encesa,

té un halo de ponent en el perfil;

hi ha al cel un esparver que, amb l'ala estesa,

sembla penjat d'un fil.

 

El silenci s'ajaça

damunt les pedres, i el record antic

passa

i et dóna el Déu vos guard, com un amic.

 

La mar davant i un lleu bleixar d'onades,

i en el fons del camí,

els quatre fumerols a les teulades

dels focs de Sant Martí.