Al golf de Roses


Al golf de Roses
Si podia colcuna de tes ones
retornar-nos les veus arreplegades
d'aqueixa mar en les quietuds pregones
les remors que hi romanen encantades
d'ençà que foren en llunyanes eres
pels homes i les coses escampades;
com eixirien de ton si, parlares,
remembrant altra gent i altres centúries
ja tràgiques, ja tristes, ja rioleres!
Més d'un cop, recalcat en el moll d'Empúries,
he sentit barrejats en ta cridòria
amb los himnes triomfals sacres cantúries,
amb los planys dels vençuts crits de victòria,
la remor dels firals i els cants de guerra,
com si passés la fressa de la història
de nostra dolça i benaimada terra.
Oh cercle sempre blau, ple d'harmonia!
s'arrapa en tes fondàries l'alta serra
que des de lluny els seus esguards t'envia.
Oh recó cobdiciat que els ulls encanta,
joiell del mar llatí, goig del Migdia,
que dels pobles més grans guardes la planta!