Al golf de Roses

Al golf de Roses

Si podia colcuna de tes ones

retornar-nos les veus arreplegades

d'aqueixa mar en les quietuds pregones

les remors que hi romanen encantades

d'ençà que foren en llunyanes eres

pels homes i les coses escampades;

com eixirien de ton si, parlares,

remembrant altra gent i altres centúries

ja tràgiques, ja tristes, ja rioleres!

Més d'un cop, recalcat en el moll d'Empúries,

he sentit barrejats en ta cridòria

amb los himnes triomfals sacres cantúries,

amb los planys dels vençuts crits de victòria,

la remor dels firals i els cants de guerra,

com si passés la fressa de la història

de nostra dolça i benaimada terra.

Oh cercle sempre blau, ple d'harmonia!

s'arrapa en tes fondàries l'alta serra

que des de lluny els seus esguards t'envia.

Oh recó cobdiciat que els ulls encanta,

joiell del mar llatí, goig del Migdia,

que dels pobles més grans guardes la planta!