testing image

Guardià

 

La mar fosca i pelada té ulls de gat.

No hi ha pous ni arengades ni garum:

crostes d'estrats damunt pedra i més pedra,

pols sobre pols que diposita un gruix

espès d'oblit. Se n'han anat les barques,

els mercats han plegat i els salaons reposen

sense tines ni carros de cavalls

ni cap túnica bella de patrici

que s'envoli en el fons de l'horitzó.

A les cisternes es podreix un dit

d'aigua plujana, l'àgora és deserta,

cap batec d'ala torba les cornises.

Ni crits d'aspres soldats ni murmuri d'abelles.

Només un gat arqueja el llom mandrós

i arrufant el musell miola cap a terra;

s'enllora el vell mosaic a la intempèrie

i ell es replega ignorant cap perill.

No sap que els fal·lus esculpits en pedra

ja no vetllen pels vius,

que, hora foscant, ningú guarda la porta.