I recordo la sirena grossa de La Blava...


Indret:La Blava
Municipi:Roda de Ter
Comarca:Osona

L'antiga fàbrica "La Blava" és un conjunt monumental industrial que es troba a la ribera occidental del riu Ter.

Aquest és el nom popular amb què era coneguda la indústria propietat de Tecla Sala e Hijos, construïda el 1925 i especialitzada en un fil d'alta qualitat. Aquí va entrar a treballar Martí i Pol com oficinista el 13 de juny de 1943 i hi restà fins al 1972 després que se li declarés, el 1970, la malaltia de l'esclerosi múltiple. A l'entrada o a l'interior, si ens posem d'acord amb l'ajuntament per accedir-hi, podem llegir tres poemes extrets del llibre La fàbrica-1959 (1975) que amb un to narratiu i alhora èpic reviuen l'ambient i alguns dels personatges que marcaren la memòria col·lectiva.

Actualment les restes de la fàbrica estan en un estat molt deterioritzat, pendent d'una operació urbanística que no acaba de trobar el finançament adequat, i l'accés i, fins i tot, la contemplació de l'edifici es fan difícils. El primer lloc d'apropament que proposem és l'antiga entrada a la fàbrica des del carrer, actualment tancada amb cadena.

Tornant al carrer de la Verge de Sòl de Montserrat i baixant l'escala de recent construcció, accedim a l'avinguda peatonal vora el riu que limita actualment (març 2011) amb les reixes de la propietat industrial. Des d'aquí baix hi ha una vista millor del conjunt, actualment en un estat deplorable, víctima d'actes de vandalisme de tot tipus. Des d'aquestes línies, fem un crit per reivindicar la salvaguarda d'aquest patrimoni important, abans que sigui massa tard.

testing image

I recordo la sirena grossa de La Blava, que era posada al final del pati i tocava quan hi havia alarma aèria. Se sentia des de tot el poble. Una vegada van anar a bombardejar a Manlleu, els «nacionals», és clar, a una fàbrica que en deien a can Serra, que em penso que aleshores feien material de guerra. La sirena va tocar i vam sortir esperitats de la classe. Mentre travessàvem corrent un camp que hi havia davant de l’escola, miràvem enlaire els avions que ens passaven pel damunt. No anaven gaire alts i es veien perfectament. Potser els pilots també ens veien a nosaltres. Al final del camp hi havia un camí estret i un marge, bastant alt, que protegia un altre camí més ample, de carros. Ens vam ajaure al marge i vam veure com les «pavas» descarregaven les bombes. Tots portàvem un tronquet entre les dents perquè el soroll de les bombes no ens rebentés els timpans.