Davant d'una vitrina del Museu d'Empúries


Obra:Poesies (p. 74-75)
Municipi:Escala
Comarca:Alt Empordà

testing image

Davant d'una vitrina del Museu d'Empúries

 

A Josep Puig i Cadafalch i a la seva esposa Dolors

 

Ni el vas alabastrí que el temps enrosa

ni el joiell d'or ni el camafeu polit,

valen com l'iris que en el vidre posa

la terra amb les centúries i l'oblit.

 

Gran artista és l'oblit; les meravelles

de les coses que ens venen d'altres dies,

quan han passat per ell tornen més belles,

perquè les va guarnint de melangies.

 

I no diguem del temps; igualment destre,

en sortir de ses mans el marbre bell,

s'afina en suggestions que el millor mestre

no sabria donar-li amb el cisell.

 

El seu alè patina de memòries

tota cosa que fou i ens ha guardat.

És ell el qui ha ensenyat a contar històries

al bust silent i al capitell trencat.

 

Als ulls cegats del marbre mil·lenari

hi ha posat com un fons de pensaments,

i al vidre transparent del llagrimari

torna en colors les llàgrimes absents.

 

I ara digueu si no és de meravella

que l'escultor doni una forma al roc

i que el temps i l'oblit la facin bella

enriquint-la amb ses gràcies poc a poc.

 

I que la terra guardi en l'ampla sina

fecundada de runes per l'oblit,

el vas, el bust, la pedra cornalina

i el bronze reverdit,

i que els vagi parint, entre l'estesa

de la mar i la plana empordanesa.