Empúries


Obra:Obra poètica (p. 38-39)
Municipi:Escala
Comarca:Alt Empordà

testing image

Empúries

 

Acabament de la cinta que Roses

des de Norfeu posa entorn de la mar,

els que han deixat les costes lluminoses,

t'han escollit, no pot ser un atzar.

Venint de Grècia i te veient, oh terra,

han declarat iguals els dos edems,

els gronxolava una mar falaguera,

quan t'han vingut amb tres rengles de rems.

T'ha dut la mar criadors de bellesa,

són els focencs que t'han feta, ciutat;

ardenta llar d'una altra llar encesa,

ai! que fou gran, Empúries, ton passat!

Has vist lluir l'alba de poesia

i de concert totes les arts florir,

tot s'ordenava i fins la fantasia,

Venus somreia; era clar el matí.

Pòrtics lleugers, i temple de Diana

al sol ixent! On és aquell encant?

Muralla grega i muralla romana,

la teva glòria, Empúries, va minvant.

Antigues naus, galeres llargarudes,

perquè tot passa, els anys vos s'han endut;

sul gran camí de les petges perdudes

s'alça només la vela d'un llagut.

On ets, ciutat? Han teixit les arenes

fina mortalla als records d'esplendors,

que de tresors les tombes eren plenes,

del gran passat seran evocadors.

Morts immortals de la terra on tot muda,

us han llevat el vaixell lacrimal;

el vent del mar ai! quina pols voluda?

Quin cor antic porta el vent musical?

Ara, ciutat, la mar què te duria?

Els tamarius han fet ton dol més clar,

i ton passat encara és poesia,

oh tomba oberta al davant de la mar!...