A l'escriptora Caterina Albert


Obra:Poesies (p. 168-170)
Municipi:Escala
Comarca:Alt Empordà

testing image

A l'escriptora Caterina Albert

 

(Víctor Català)

 

II


Perfileu tots els vostres personatges,

destacant-los del cel a contrallum,

i les coses mesquines dels paisatges,

se'ls desfan a l'esquena, com un fum.

 

Munyiu la llet del pit de la tragèdia

i n'espremeu el suc, transfigurat

en nodriment d'imatges de comèdia,

que es tornen palpitants d'humanitat.

 

Doneu el palp de les tristeses vives,

de totes les misèries que heu descrit,

i a força d'insistències descriptives

ens feu tocar les llagues amb el dit.

 

Sou igual que una lloca enfebrosida,

voltada de silencis casolans,

covant els ous, que va ponent la vida,

amb rovells de tragèdies i d'espants.

 

Un tuf de sang, d'humanitat gastada,

d'herència vella i d'esperit dissolt,

munta de la paraula, carregada

de regust de tragèdia i desconsol.

 

I endins de les cavernes de la vida,

amb un llum que tremola en vostra ma,

entreu adelerada i decidida

a mirar el que es veu i el més enllà.

 

III

 

Al capdavall, un bestiari tanca

el cicle de tragèdies que heu escrit.

Un gat, un gos, una egua, l'oca blanca

i un gavià que us van portar ferit.

 

I un ramellet de versos. Cada dia

destil·la l'esperit, quietament,

la saba d'un nou fruit de poesia:

polpa de verb, pinyol de pensament.

 

Però, en el vers, també hi ha, en la música,

un ressò de tristesa. En el cantar,

si una imatge, passant, riu una mica,

us deixa un sentiment que fa plorar.

 

Ha anat així; que no sap pas la mare

com ha d'ésser l'infant que porta al si.

Els estimeu com són, no en sou avara

i, dispersos pels llibres, fan camí.

 

La Glòria us ha llegit i abaixa el rostre,

plorant de les tristeses que ha llegit,

i obrint els vostres llibres, ens els mostra

sota una branca de llorer florit.

 

De vós diran : «La Glòria... No en volia !

Era d'un natural tan recatat,

que, sota el nom de Víctor, s'escorria

de les honors de la immortalitat.